 | | |
| | |
|
Spaces home  La Terra ProhibidaPhotosProfileFriends |  Tools   |
|
October 03 L'arbre En trespúa encara una dèbil llum
de fusta sana.
Ull famolenc que devora
tota esperança.
Però no el recorda
ningú.
Gràcies per llegir. September 21 Cicle Poesia i Copes Poesia i Copes Poesia i copes, amb Rodolfo del Hoyo i David Jiménez. Acte organitzat per l'AELC. A l'Espai Mallorca - Xalar Cafè (Carme, 55 - En Roig, 30 - Barcelona). dimecres, 4 d'octubre del 2006 19:30 hores Hi esteu tots convidats. September 09 SetembreArriba setembre i acaven les vacances (aparentment). I aquesta vegada sí, s'acomplexen alguns bons propòsits. Qualsevol data és bona per fer-se propòsits, oi?.
Ahir vaig tornar al gimnàs, després de quatre mesos d'absència. La meva panxa incipient m'ho agrairà, però sobretot m'ho agrairan els nervis, suposo.
Ja tenia una mica el mono de Kung fu.
I avui he acomplert un altre propòsit, he donat sang. No, no, no és tan sorprenent com sembla, ja era donant habitual, jo, el que passa és que feia uns dos anys llargs que no donava i també en tenia ganes (que així renovo una mica la sang), i al sortir de casa aquest matí, a fer un volt, m'he trobat el camió del banc de sang gairebé davant de casa. M'ha agafat un rampell dels meus i m'hi he ficat. I au, ja hi som, ara he de reposar us 450ml. de sang del meu organisme. Que no li passi res al que rebi la sang, jejeje. Us deixo la pàgina del banc de sang per si us voleu informar d'onn seran els camions en els propers dies.
Gràcies per llegir. September 05 El caçador ens ha deixat Encara que sembli mentida, poc o molt sempre ens sorprèn la mort d'un personatge conegut (sobretot si mor jove). Ja em va passar amb la Diana de Gales, i ara m'ha tornat a passar amb l'Steve Irwin. En el cas de la Di va ser més aviat sorpresa, no sóc seguidor de la premsa del cor i per tant tampoc no hi estava gaire al cas. La mort de l'Steve, tantmateix, m'ha sorprès i m'ha colpit alhora. A casa erem seguidors del seu programa (aquí emès de manera caòtica). Era un tio carismàtic (tot i que em fa l'efecte que també devia tenir força mala llet) que sabia guanyar-se al públic. Malauradament, la picada d'una rajada (directament al cor) va acabar amb la seva vida als 44 anys.
Llarga vida al caçador de cocodrils.
 September 04 Nit Petarda Amb un espectacle ideat especialment per a amenitzar les nits d'estiu, ahir a la plaça de la vila de Santa Coloma de Gramenet, els (o les o el que sigui) inigualables The Chanclettes ens van fer ballar, cantar i riure a tots amb una barreja de cançons de sempre i de números còmics al més pur estil Chanclettes, sense oblidar els karaokes "Abeja maya" o "Me peto a Laura". Un espectacle petardo, petardo. Podeu visitar la seva web a http://www.thechanclettes.com/ I si aneu a Tàrrega, els podreu veure el dia 10 de setembre. Gràcies per llegir. August 20 De Dolle Brouwers Amb en Kris i la seva dona, al bar de la cerveseria.Quan vam decidir que anavem a Bruseles de seguida vaig pensar si seria viable anar de visita a la cerveseria dels Dolle Brouwers (literalment: els cervesers bojos). Primer havia de localitzar el poble on es trobava la fàbrica, Esen (no confondre amb Essen). El primer problema que vaig trobar era que no hi havia tren directe, i el segon, que només obrien dissabte i diumenge. Casualment ens ho haviem fet venir bé per arribar a Bruseles un dissabte, així doncs no quedava més remei que anar-hi el diumenge. Un problema resolt. El transport semblava més complicat, però un mail dels cervesers mateixos em va assegurar que el tren arribava a Diksmuide, població propera (a només 3 quilòmetres, que vam fer caminant, per espant de la noia de l'oficina de turisme). La sort estava de part nostre de nou, doncs a bèlgica, els bitllets de tren costen la meitat durant el cap de setmana (per trajectes d'anada i tornada). Aquell diumenge ens vam llevar d'hora, vam anar a l'estació i vam comprar els bitllets. Ara només quedava preguntar per quin coi de via passava el tren, doncs hi havia més de vint andanes. Sortosament a la finestreta d'informació t'ho aclaren tot molt bé. No podia ser, erem al tren (només un quart d'hora després d'haver comprat els bitllets) i teniem dues hores de viatge per endavant. Se'ns va fer curt i tot. El tren era força comfortable i estava bastant buit de gent. Diksmuide es un poble petit, comparat amb les capitals, però amb una plaça central molt maca, com de conte de fades, i atrau turistes bàsicament pel paisatge i per els museus dedicats a la primera guerra mundial, amb trintxeres incloses. Malauradament no vam tenir temps de veure-les. Vam anar cap a Esen a peu, per una carretera que tenia vorera i tot (i nosaltres que pensavem que hauriem de caminar per la vora de la carretera). A Esen estava tot tancat (era diumenge) i no teniem temps de buscar un restaurant, era la una del migdia i la visita començava a les dues. Sortosament vam trobar un forn (amb colmado) on la botiguera ens va fer uns entrepans de Gouda que "s'hi cagava la vella" i això que no duien tomàquet. Vam tornar a la cerveseria on encara ens quedaven uns tres quarts d'hora perquè obrissin, ens vam acabar els bocates i vam fer fotos a tot arreu. (Fins-hi tot a un mercedes que tenia l'estrella canviada pel símbol de la cerveseria). A quarts de dues va arribar la mare dels cervesers, ens va pregutar l'idioma i ens va dir que ens obriria per que poguéssim passar i seure (tot i que no obrien fins a les dues). I un cop a dins ens vam dedicar a veure l'album de fotos d'en Kris (el cerveser) i a fer fotos a tot arreu. A les dues va començar la visita, en anglès. La Noe (la meva xicota) anava fent que si amb el cap, i quan, extranyat, li vaig preguntar si entenia alguna cosa, em va dir, "no, res" jeje, (jo li anava traduïnt). Després de la visita venia la teca. Un paté boníssim marinat en la pròpia cervesa, i una copeta de cervesa ben tirada. I més, i més, però sense passar-se, que aquesta cervesa és forteta. La nostra sorpresa va ser majúscula quan demanant la cervesa, la dona d'en Kris ens va sentir parlar entre nosaltres i mentre jo li demanava el que volia en anglès, em diu: "Hablais español?, así mejor" i vem continuar la conversa en catsellà. Resulta que havia viscut vuit anys a Tenerife i parlava español estupendament. La nota casolana la hi va posar un home que de sobte es va aixecar i, amb una veu preciosa i profunda, va començar a cantar una cançó popular local que la mare dels cervesers anava seguint amb el cap i els llavis. "Que bien cantaba el jodío". En fi, ens ho vem passar molt bé. La única llàstima va ser que no anavem en cotxe, i per tant no vam poder comprar gaires cerveses. Però això no passarà la propera vegada, perquè hi haurà una propera vegada. Gràcies per llegir. August 19 Com a casa La Grand Place (Grotte Markt) de Bruxelles.Trobar-nos a Bruseles va ser tota una experiència per dues raons ben diferents. D'una banda, semblava impossible que ens trobéssim en un pais que no era el nostre, i se'ns feia estrany que s'hagués acomplert la profecia de feia poc més d'un any quan vam assegurar que un dia aniríem a Bèlgica a visitar la fàbrica dels nostres cervesers preferits. I d'una altra, se'ns feia estrany ser a Bruseles perquè ens hi sentíem com a casa. Vull dir, els edificis eren diferents (més a la parisenca) i els carrers indubtablement més nets i silenciosos (tot i que no hi faltaven les omnipresents caques de gos), però tot i això ens feia la sensació de no haver sortit de casa. Potser el fet que a l'hotel parlessin majoritariament castellà i fins i tot català també hi ajudava, és clar. De fet, a Bruseles (i a Bèlgica en general) no hi ha gaires turistes si ho comparem amb destins típics com Londres, Roma, Venècia, Florència, Barcelona (uf) i daltres (per no mencionar els destins no europeus). Així que tot i ser-hi, els turistes no eren pas una massa que envaïa la ciutat, sino més aviat una presència gairebé imperceptible, excepte les comprensibles concentracions de personal al voltant de la "Grand Place" o "Grotte Markt" i els carrers circumdants. Nosaltres no ens vam endinsar en el massiu món dels museus de la capital belga (bé, al de còmic si que hi vaig anar) ans vam preferir gaudir de la ciutat mateixa i dels seus plaers. Gràcies per llegir. August 18 Bruseles
Ja fa uns quants dies que la meva xicota i jo vem tornar de les nostres vacances.
Al Delirium Café de Bruseles. Tenen una carta d'entre 2000 i 2500 cerveses.
Ho deixo aquí per ara. Més endavant ja us explicaré la nostra visita a la fàbrica del Dolle Brouwers (els cervesers bojos). Gràcies per llegir. July 06 Destriar Sembrar les ombres
amb els dubtes. Superar
les indagacions incertes
en un tronar
d'esperit inestable.
I destriar les paraules.
I destriar sempre en silenci les paraules.
Retornar a l'origen.
I destriar en silenci les paraules.
Gràcies per llegir. July 02 Òbviament, XafogorFeres immenses.
Raids implacables
d'alè pudent de foc.
I totes les portes són tancades.
La bèstia emet,
batent les ales,
un vent espès i càlid.
Gràcies per llegir.
June 28 PassejantEn una de les meves passejades pel casc antic (on si no?) de Barcelona vaig trobar aquesta curiosa estampa.
En uno de mis paseos por el casco antiguo (¿dónde si no?) de Barcelona encontré esta curiosa estampa.
June 13 Estas son las mejores delanteras del mundo o eso dicen los del Media Markt.
El sopar per visionar el dvd de l'espectacle, i per celebrar el natalici d'en Cesc.
La cena para visionar el dvd del espectáculo, y para celebrar el aniversario de Cesc.
May 22 Semàntiques de fugida, poema 5Paz’l
Barcelona pot ser el paradís d’un segle XX extint. Deconstruït en centenars de formes d’un caleidoscopi. El caminant sorprèn en cada cantonada una peça nova, distinta, del trencadís.
Gràcies per llegir. May 12 Semàntiques de fugida, poema 4Foscars
Els records
com veus a les parets, inútils les llums a la penombra. Renego d’obrir els ulls, com els nens s’amaguen rera la mà, invisibles. Gràcies per llegir. May 10 Semàntiques de fugida, poema 3La Tempesta
D’un núvol el brogit sobtat perdura als últims versos d’un Shakespeare traduït de qualsevol manera. Un vibratto constant. Com crepitar de foc primer, després, com si s’enfonsés la llar.
Gràcies per llegir. May 02 Semàntiques de fugida, poema 2Dreceres
No era difícil apagar
les llums del món.
Escoltar les notes tristes
allargar-se en planys
profunds.
Però calia saber,
que el camí traçat
és només un
camí.
Si escollir era part del joc,
(si n'era part)
no importa.
Gràcies per llegir. April 30 Semàntiques de fugida, poema 1Implacable, s’ha endut humides les paraules del llibre clos, de l’acte breu. Recordar. L’intens silenci de la pluja. Gràcies per llegir. Semàntiques ja és al carrerAmics i amigues, Semàntiques de fugida ja està publicat. Amb molts errors, però publicat. El vam presentar dimecres passat a la biblioteca central de Santa Coloma de Gramenet i va ser al.lucinant. Entenc que hi hagi escriptors als que no els agradi tot això, però jo no me'n puc estar de gaudir enormement parlant a la gent i llegint-los poemes. Hi va anar molta gent, i com que els exemplars es repartien gratuitament, doncs em vaig inflar a signar plaquettes. Tot plegat molt divertit. Com que no tothom pot venir a recollir un exemplar, aniré penjant els 1 3 poemes que componen el recull aquí, al blog. podeu recollir plaquettes de franc a PASCSA, SA Carrer d'Amèrica, 23 - Santa Coloma de Gramenet - 08921 - Barcelona Tel. 93 391 01 61 Gràcies per llegir. April 15 C-58Viure
és com anar a 120 per l'autopista buscant la C-58, una sortida a la dreta anunciada massa tard. No t'equivoquis, pots acabar al laberint de carrers i blocs de Ciutat Badia, i corre el temps. Es va fent fosc. I arribes massa tard a casa. Gràcies per llegir. |
|
|
La Noemi i jo davant de l'Atomium.
